En Víctor Àrias Sole és un fotoperiodista vilassarenc de dinou anys, actualment estudiant de segon curs a l’IEFC (Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya). A banda del seu temps d’estudiant, ha fotografiat accions de caràcter reivindicatiu com les relacionades amb els desnonaments de Barcelona, actes en contra de la llei de seguretat global a França, i les lligades amb el moviment independentista català o amb el moviment estudiantil.

Feia temps que el jove vilassarenc, amb un amic seu fotoperiodista (Joan Gálvez), seguien la problemàtica dels migrants arribats a Tenerife, lloc de pas per poder entrar a la Península. L’ambició dels joves vilassarencs era documentar i fotografiar els campaments gestionats pel govern espanyol. Consideraven, i avui dia continuen pensant igual, que aquest assumpte estava passant totalment desapercebut en els nostres mitjans de comunicació, per la qual cosa van voler posar el seu granet de sorra per intentar donar-ho a conèixer. Les ganes i l’ambició van fer que arribessin a l’illa el vint-i-set d’abril d’aquest mateix any, on des del primer dia van anar a documentar el Campamento de La Dignidad (La Laguna), al costat del Campamento de Las Raíces.

Camps de refugiats de Tenerife

El campamento de Las Raíces és el més gran de les Canàries (ha arribat a haver-hi dues mil persones). La major part de les persones migrants que hi viuen provenen del Marroc i del Senegal. Allà el Víctor va poder copsar de les condicions de precarietat en què vivien aquestes persones: dormir en carpes plenes de gent, nits on el fred era el pitjor enemic, menjar dolent i de poca qualitat (alguns no volien ni menjar-lo per no vomitar després),  tractes vexatoris d’alguns treballadors de l’ONG i de l’empresa que gestionava la seguretat…

L’altre campament, La Dignidad, era un lloc autogestionat de protesta, en contraposició a Las Raíces, on malvivien unes cinquanta persones. Els prejudicis inicials abans de fer el viatge els van portar a pensar que aquelles persones els rebrien de forma molt freda i amb poques ganes de cooperar amb ells, però tot això va caure des del primer instant. Quan van arribar un dels joves migrants els va ensenyar tot el campament, les tendes improvisades, i els va presentar altres companys de La Dignidad. Els següents dies, van conviure amb ells, i van poder comprovar com sobrevivien en aquelles condicions tan adverses: inundacions, dependència de les veïnes per poder menjar, fred a les nits… Durant els sis dies que va durar la travessa per Tenerife d’en Víctor, aquells joves van compartir moltes de les seves experiències tan dures que havien patit al llarg de la seva vida (mort de companys i familiars, procés migratori fins a Tenerife, perillositat de les pasteres, inhumanitat i banalització de les morts a l'Atlàntic…).

El campamento de La Dignidad és on van passar més temps, però en Víctor i en Joan es van voler endinsar dins la pluralitat dels campaments i van anar a Santa Cruz de Tenerife i a Las Canteras. En aquestes dues localitats  el Ministeri de l’Interior tenia les altres infraestructures destinades a l’acollida dels migrants arribats a l'illa.

Text: Pau Herrera

No cal dir que una experiència així no passa per la teva vida sense deixar cap emprenta, com si res. Aquest viatge va fer que en Víctor s’adonés de les diferències entre les persones nascudes a diferents parts del món, va poder palpar els privilegis que tenim com a persones blanques d’occident, impactant-lo a nivel emocional. En Víctor es preguntava com “el govern més progressista de la història” podia amagar problemàtiques tan grans sense la voluntat real de posar-hi solucions. 

L’augment de sensibilització del Víctor sobre els migrants i els processos migratoris va unida, segons afirma el jove fotògraf, a un gran aprenentatge a nivell fotodocumentalista i de creixement personal i professional.

3 respostes a “Camps de refugiats de Tenerife

  1. Un reportatge i article increíbles!!
    És molt interessant veure a travès dels ulls del jovent situacions discriminatòries d’altres joves que no tenen la mateixa sort, perque com sempre el teu origen marca el trajecte del teu destí.
    Gràcies als fotoreporters i redactors per donar-li llum.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *