El poble: Xifres i rostres III

Chan

El treball a la botiga ens dificulta participar en algunes festivitats xineses

Nascut a la Xina, a Qingtian, província de Zhejiang, va arribar a Vilassar amb la seva dona, Yon el 2006 i van muntar un basar xinès al carrer Cuba. Abans, havia treballat cinc anys a Barcelona en  restaurants tant xinesos com de cuina europea.

Les seves filles, la Núria i la Sofia, nascudes aquí, parlen xinès, català i castellà. Entre elles dues es comuniquen en castellà, i en català amb les seves amigues. Els pares volen que coneguin l'escriptura xinesa i ja han apuntat la filla gran a fer classes. 

El treball al basar, de dilluns a dissabte, no els permet participar sovint en festivitats xineses. La que acostumen a celebrar a casa i amb altres famílies i amistats és l’Any Nou xinès. Alguna vegada han anat al port de Badalona a navegar amb el Vaixell del Dragó.

Juanjo

Ell  és argentí i la seva parella,  la M.ª Pilar, de León.

Malgrat que la xerrada ha estat en castellà, em diu que va aprendre el català i el parla, fet que li ha obert portes als món laboral.

Fa 15 anys que viuen a Vilassar de Mar. Volien viure en una casa unifamiliar de les que en aquell moment es contruïen aquí. Els va semblar el lloc adient: a ell, perquè a la seva feina es mou entre Montgat i Palafolls; a ella, professora de l’institut de Premià de Dalt, també li venia bé.

Juanjo segueix amb interès l’actualitat del seu país a través de televisió, diaris o revistes, i manté una comunicació constant amb la família. Però diu que no vol tornar a Argentina a causa de la gran inseguretat i la crisi econòmica que s’hi pateix, i són els seus familiars els qui venen de vacances.

Ens va semblar un lloc adient pel nostre treball

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *