Una passejada pels mercats ambulants de Vilassar de Mar

Diumenges amb molt de gust

Són les deu del matí. Arribar després vol dir fer tard. Veus de venedors i clients es barregen amb el frec de les bosses que no paren d’engolir fruita, verdura, formatges, pa. Fa un dia de sol esplèndid, et dius, mentre arrossegues el carretó d’anar a comprar i, potser, un gos.

Mecànicament, t’apliques una mica de gel hidroalcohòlic, dius “bon dia” i decideixes per on començar. Potser pel bacallà d’OlivaBA, una de les parades més antigues. El Roberto, el seu propietari, va ser un dels fundadors d’aquest mercat agroalimentari, que no dubta en catalogar com “un dels millors de Catalunya”, perquè té una bona clientela amb poder adquisitiu, pàrquing i una situació estratègica al costat de la Nacional II. “Vam veure que no hi havia cap iniciativa similar entre la Zona Franca i Tordera, així que vam pensar a muntar-lo”, explica. Cada diumenge li passa el matí com un sospir, conversant amb amics i escoltant les històries d’alguna clienta velleta i solitària.

Aquest mercat va néixer fa una dècada. Va començar amb 30 parades; ara en té 45. Però sobretot ha crescut en clientela. “El mercat ha tingut de tot. També una època en què vam haver de tancar pel confinament, i una altra en què estàvem oberts, però no hi venia ningú”, explica la Laura, de la parada de fruita i verdura ecològica El Petit Bané. Aquí també estan satisfets amb un mercat que cada diumenge proporciona cares noves, tot i que gairebé tota la seva clientela és fixa, incloent-hi moltes persones que venen de Barcelona “a fer la volteta”.

De fet, és fàcil que després d’anar a comprar i fer el recorregut, un acabi al bar del mercat amb una cervesa freda a les mans. Aquest mercat és una gran botiga a l’aire lliure on també hi ha mel, fruits secs, pollastre a l’ast, vins, tes, flors i plantes… Fins i tot magdalenes gurmet, que fa poc s’han incorporat com a nova parada.

A un mercat agroalimentari tampoc no hi poden faltar els formatges. L’Antònia, de Formatges Can Pujol, també l’ha vist créixer. Mestra de professió, va començar aquí “per donar un cop de mà”, i va acabar portant amb el seu marit una parada que, tret del Mercat de la plaça del Pi a Barcelona, només munten a Vilassar de Mar. “El de Barcelona és més de turistes”, afegeix, “i més de passeig”. Aquí, ella compta amb una clientela fixa, que a més gaudeix del moment de venir a comprar. “També hi ha qui diu que és una mica selecte, aquest mercat, que els productes són cars… Però la veritat és que hi ha de tot, hi ha molt assortiment”.

Una mostra d’aquest assortiment és la parada del Gustavo, que t’espera a la recta final del mercat amb les seves safates d’empanades argentines de pollastre, formatge i ceba, espinacs, tonyina, xampinyons…

El Gustavo ha estat pare de sis fills, bona part d’ells repartits com una llavor que vola i s’implanta en un terreny a l’espera d’arrelar: Catalunya, Gran Bretanya, Argentina, Índia… Amb una mirada clara, que parla sense parlar de tantes vivències atresorades, i amb la seva veu, que fa viatjar amb el seu accent d’ultramar, explica com van reinventar-se: “En Argentina yo me dedicaba al càtering. La idea era continuar aquí también, pero… y bueno… la cosa se puso un poquitín difícil y acabamos haciendo estas empanadillas”.

Acompanyant sempre el seu pare, el Patricio juga mentrestant amb els seus cavalls de joguines. A les seves mans semblen feliçment salvatges; semilliures, com un record llunyà de la Pampa.

Dijous, el de tota la vida

La Conxita i la seva cunyada Dolors porten tota la vida passejant pel mercat del dijous. Abans quedaven per esmorzar, però des de la pandèmia ho fan a casa. Ara només surten per passejar pel mercat, “cada dijous de dalt a baix, perquè sempre cau alguna cosa, sobretot roba, que som molt presumides, i el menjar del lloro”, ens explica la Dolors. La Conxita ha vist tots els canvis d’aquest mercat: “quan era petita es feia a la plaça de l’Ajuntament, excepte per la Festa Major que es muntava a la plaça de l’Era perquè a l’Ajuntament s’hi instal·lava  l’envelat. Cada dia hi havia mercat de carn, peix i verdures, i els dijous de roba”; potser per això  hi ha més parades de roba que de menjar. La Dolors li explica a la seva cunyada, que no se’n recorda, que la localització posterior va ser el carrer Narcís Monturiol, a prop del Mercat Municipal. I després ja es va emplaçar al lloc que tots recordem, on ha estat més de 30 anys, entre els carrers de Ca l’Aduana i Santiago Rusiñol.

Quasi a tocar de la piscina hi ha la Margarita, de “Corsetería Montesinos”, que fa 38 anys que ve a aquest mercat; és de les paradistes més antigues. Ens explica que les parades han anat canviant amb el temps: “Abans hi havia molt més assortiment de productes, avui només portes allò que saps que té sortida segura”. Però una de les coses que de moment encara ven a les seves clientes més grans són les faixes, i últimament les faixes colombianes. Si no sabeu com són haureu de passar un dia per la seva parada, penseu que ens ha dit que, quan fa el mercat a Vic, venen des d’Olot a comprar-les.

Des de fa 30 anys en Joan i la Nati venen cada dijous des de l’Hospitalet. Han vist nenes fer-se dones i dones grans fer-se velles. “Ens agrada veure com la vida passa per Vilassar i per les nostres clientes”, perquè, diuen, “són gairebé totes dones”. És per això que les parades de roba són pràcticament totes de roba femenina. “N’hi havia d’home, però o ha desaparegut o ha començat a vendre roba també de dona”. A en Joan li agrada aquesta nova localització a l’Avinguda Eduard Ferrés. “És tot més fàcil. Abans, per carregar i descarregar es muntaven uns sidrals que no vegis”, però ell ja està una mica cansat “de donar tantes voltes al producte que ha de vendre”; ens explica que no és fàcil encertar amb la peça de roba que tindrà més sortida, i té moltes ganes de jubilar-se.

Continuem passeig amunt i trobem la Carmen, que és del Perú, on també treballava com a venedora ambulant; la seva parada és de bijuteria i complements. Són al mercat de Vilassar des del 98, pràcticament des de que van venir. Ells, com en Joan i la Nati, també venen de l’Hospitalet. Fan mercats cada dia: Arenys, Tordera, Castelldefels… Diuen que la seva clientela va variant molt, “a l’hivern hi ha més gent gran, quan comença el bon temps i a l’estiu hi ha més gent jove”. Expliquen que han patit molt les dues crisis, “el 2008 van baixar molt les vendes, i ara també ho estem notant”.

La parada de fruits secs és, potser, una de les més populars. Deu ser que els cabells vermells de la Mari criden els vilassarencs. “Tenim clientes que venen a comprar les galetes o els llegums des de fa 30 anys; abans venien soles, ara amb cadira de rodes i la seva cuidadora al costat”. La Mari també treballa cada dia de la setmana fent mercats, però aquest és el que més li agrada, “la gent a Vilassar és molt respectuosa, a cap poble com aquest s’han respectat tant les mesures d’higiene i seguretat durant la pandèmia”.

I ja som pràcticament al final; a la cruïlla de l’Atlàntida, comprem una coliflor i unes carxofes al Pere i marxem a preparar el dinar… o potser a prendre un cafè com fan la Dolors i la Conxita?

Text: Dolors Larrosa i Marisa Montes

Gal.leria fotogràfica: Eduard Omedes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *