guim i Elia

Un caragol tres anys en ruta

Els vilassarencs, Elià i Guim Fabré Capdevila, amics i germans, un d’ells lutier i l’altre matemàtic, concreten un gran somni vital i comencen el gener del 2018 amb vint-i-sis i vint-i-set anys, una ruta pel món en una furgoneta que serà casa seva, la closca del caragol.


En parlem amb l’Elià, mentre en Guim continua a la recerca de propostes comunitàries a Navarra.


L’aventura comença d’una manera natural perquè s’alimenta des d’una família que incentiva l’esperit aventurer, la inquietud per conèixer els altres, el respecte, l’autosuficiència, l’austeritat. L’ambient en què viuen reforça aquest tarannà sumant altres veus, la del poble, la dels amics i sobretot la del CAU. De fet, tots aquests condicionants, ja van donar peu a què la seva germana gran, la Domnei, uns quants anys abans, del 2008 al 2010, i amb només vint anys marxés a Amèrica llatina a fer un voluntariat que la va
portar de Quito a Ushuaia.

El viatge de l’Elià i en Guim va ser diferent. L’Elià ens explica: “Un llarg període d’estalvi. Una experiència prèvia de treball a Noruega. Els viatges de Vilassar a Romania en recerca de fusta pels violins… els viatges per Anglaterra durant els meus estudis, vaja, que ja teníem molta carretera!” I afegeix “Comptàvem amb un suport familiar, que sabem que és quasi incondicional i amb aquesta base de comoditat projectar un somni és molt més fàcil. El viatge era un somni de feia temps, no fugíem d’enlloc, no ens escapàvem, començàvem una nova manera de viure. Marxar amb una casa, la Moby Dick, ens oferia uns certs avantatges que de seguida vam trobar essencials.”

“Quan nosaltres vam iniciar el viatge desconeixíem totalment com seria. Vam sortir amb tres negatives: sense pressupost, sense data de retorn i sense un destí concret. Això ens va deslliurar de qualsevol fracàs. Teníem moltes idees i molts somnis i els tres primers mesos vam descobrir que havíem d’adaptar-nos a l’experiència… el que estàvem fent era anar a viure en una furgoneta que es movia constantment… transformant-nos en nòmades… érem caragols. Podíem sempre retornar a una base: la Moby Dick… això trencava la dualitat, érem tres.”

moby dick
Moby Dick

Els tres viatgers van sortir de casa seva a Vilassar de Mar en direcció a l’Est i al cap de
tres anys van entrar junts, per l’altre cantó del carrer després de trepitjar quatre continents i
molts països (2) (Vegeu mapa recorregut/foto llarga) “Més que un viatge de moure’ns va ser un estil de vida (…) Les crisis eren constants però no entre nosaltres. Els problemes eren el pa de cada dia i aleshores solucionar-los era el que donava oportunitats perquè qualsevol pla era impossible de seguir (…) amb en Guim fem molt bon equip perquè ens coneixem de fa molt de temps! Hi ha una gran comunicació no verbal extremadament necessària en moments crítics, quan amb una mirada t’ho has de dir tot.”

Ruta de la Moby Dick de Vilassar de Mar a Vilassar de Mar

El març del 2020 i després d’un complicat trasllat de la Moby Dick de Kuala Lumpur (Malàisia) a Valparaíso (Xile), la pandèmia de la COVID-19 els obliga a restringir els seus desplaçaments. “Parem!!!” Viuen un primer confinament acollits per una família a Piedra Parada (Chubut a la Patagonia andina) i més endavant es desplacen fins al Bolsón (Nord de la Patagonia) on viuen una interessant experiència de treball i vida comunitària. “Vam viatjar sense moure’ns. Es va acabar la vida nòmada.”

L’aturada es fa llarga. La pandèmia no remet i els obliga a prendre una decisió. “La tornada mai és un retorn, retornar és fer un pas en darrera, tornar és arribar a un lloc conegut sent tu una persona diferent”

Van programar una tornada esglaonada. La Moby Dick va arribar al port d’Hamburg, la vam recuperar i vam tornar tots tres lentament travessant Europa en direcció a Vilassar de Mar. “Aquest retorn lent fa que a poc a poc anem reconeixent llocs, paisatges… La Jonquera, el Mediterrani … i, finalment, trobar-vos a tots i totes esperant-nos allà on haviem sortit tres anys abans. Una arribada que projectava nous horitzons en cada un de nosaltres. Des de l’obertura d’una cooperativa de lutiers, a la descoberta de projectes de vida en comunitat. L’aventura continua.”

Països, fronteres, perills, dificultats, guerres, gana, fred, altres llengües, muntanya, enyorances, un cúmul d’experiències i sentiments que de ben segur ha enriquit la mirada al món d’aquests dos amics-germans vilassarencs.


Podeu veure en aquest enllaç l’entrevista que els van fer al maig del 2021 al Butlletí Mensual de la Revista de Mobilitat Internacional Jove del Maresme i consultar, aquí, la pàgina web de l’Instagram que
anaven compartint durant el viatge.

Text: Sílvia Morón & Edith Castells

Fotos: Elià i Guim i Fabré

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *