El canvi climàtic a Vilassar de Mar

Com afectarà el canvi climàtic a Vilassar de Mar en les properes dècades?

Jordi Bartrolí i Molins

Catedràtic de Química. Professor Emèrit de la UAB

Un estudi, en forma de tesi doctoral, del doctor enginyer forest, Oriol Bassa, gran coneixedor del territori per la seva vinculació amb entitats ecologistes i institucions de la comarca, alerta sobre l’impacte que tindrà una nova tempesta com la borrasca Glòria en cas de localitzar-se als voltants de la capital del Maresme.

La tesi “Transformacions territorials, canvi climàtic i risc d’inundacions a la conca de la riera d’Argentona (1956-2050)”,  calcula que, davant del canvi climàtic i la manca de gestió del sòl, una nova tempesta podria produir una riuada de més de  400 m3 per segon, el cabal mitjà que baixa en un dia pel riu Ebre.

EL RISC D’INUNDACIÓ ÉS GRAN A LES RIERES, A LA VIA DEL TREN I A LA CARRETERA

Al riu Tordera, durant el temporal Glòria només va baixar un 60% de l’aigua que pot assumir el cabal en un dia extrem. Al Maresme central el recorregut entre la muntanya i el mar és més curt pel que “una petita pluja”, que cada cop és més localitzada, podria causar inundacions catastròfiques.

En cas d’un nou temporal entre Mataró, Cabrera, Argentona, Dosrius i Òrrius, com el que ha estat objecte de l’estudi, el risc d’afectació a zones catalogades d’inundables és evident. Així, la gran zona comercial que se situa un metre i mig baix del nivell de la riera d’Argentona (que transcorre perpendicular a la carretera N-II), la indústria química ubicada més al nord i la planta de reciclatge i incineradora de residus de Mataró patirien greus danys.

La capacitat de desguàs de la riera d’Argentona és limitada. Si s’hi afegeix la falta de manteniment que permet el creixement de grans canyissars, el risc d’inundació és més gran per a les instal·lacions adjacents i per a infraestructures com la via del tren. Segons Bassa, un altre temporal com el que va assolar la zona de la Tordera a principis del 2020, amb vents que van superar els 100 km/h. i pluja de fins a 500 litres per metre quadrat i onatge d’entre set i catorze metres, tindria conseqüències catastròfiques.

Segons els seus càlculs, al centre comercial arribarien onades de 2,30 metres d’alçada a una velocitat de 30 km/h. Per això, adverteix que aquestes grans instal·lacions i els municipis afectats haurien de disposar de plans d’actuació (PAU) actualitzats.

L’estudi, que també pren dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, té, a més, com a objectiu quantificar el valor econòmic d’aquestes inundacions. Només als terrenys adjacents a la riera, els danys es calculen en 92 milions, mentre que el global, incloent-hi la via fèrria de la línia R1, que utilitzen 30 milions de viatgers a l’any, pujaria a 243 milions d’euros.

Anant més de cara a les conseqüències per al nostre municipi, la capacitat de desguàs de les nostres rieres és limitada i, especialment, la de Cabrils ja s’ha desbordat més d’una vegada en els últims anys. Si s’hi afegeix la falta de manteniment, el risc d’inundació és més gran per a les instal·lacions adjacents i per a infraestructures com la via del tren i la carretera de la NII. Un altre temporal com el que va assolar la zona de la Tordera a principis del 2020, amb vents que van superar els 100 km/h, i pluja de fins a 500 litres per metre quadrat i onatge d’entre set i catorze metres, tindria conseqüències catastròfiques. Per això, hauríem de disposar de plans d’actuació (PAU) actualitzats, ja que aquests fenòmens cada cop seran  més freqüents i intensos.

Un altre punt d’impacte davant de les tempestes futures són les platges. No aguantaran fins al 2050, cal apostar per “recuperar zones naturalitzades” que actuïn de filtració. A mesura que les platges perden capacitat augmenta el risc d’infraestructures com la via del tren i la carretera, que a molts punts del litoral transcorre a pocs metres del mar. Les solucions impliquen intentar que baixi menys aigua per les rieres, amb dipòsits de decantació o zones de filtratge, que millorarien l’estat de l’aigua del freàtic, tema cabdal per les zones agrícoles, i possiblement també per les “mines” que abasteixen el poble. Els PAU haurien de definir fins i tot murs perimetrals en punts on les riuades poden desbordar-se. 

Finalment, un altre aspecte important lligat al canvi climàtic serien les projeccions climàtiques. Les projeccions climàtiques com a simulacions tècniques mostren la probable evolució del clima durant el segle XXI atenent als escenaris d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

A escala global planetària, les simulacions les realitza el Grup d’Experts Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC en anglès), concretament el seu grup de treball I (WGI). La regionalització d’aquestes projeccions a les característiques de Catalunya les du a terme el Servei Meteorològic (SMC), des de l’any 2008. D’aquesta manera, es poden ajustar les projeccions a escala global a les característiques regionals o locals influïdes per l’orografia, el contrast terra-mar o l’ús del sòl.

En el marc de la redacció de la nova Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha sol·licitat al SMC noves projeccion climàtiques d’alta resolució – amb un rang d’1km– pels escenaris d’emissions per l’horitzó 2030 i 2050.

Els resultats d’aquestes noves projeccions, publicades en el tercer trimestre de l’any 2020, mostren que comparativament la realitat observada ha mostrat un increment de la temperatura mitjana anual superior a la prevista per les projeccions del SMC pel període 2001-2018, tot i que dins dels marges de tolerància estadística..

Considerant l’escenari d’emissions més intensiu,  l’increment projectat se situaria proper als +3,5ºC en la zona litoral-prelitoral per al 2050. A l’àmbit de la comarca del Maresme, les dades mostren possibles increments d’entre l’1,5ºC i els 2,5ºC. 

Pel proper trentenni (2021-2050) s’espera un allargament de les condicions estiuenques: s’avançaria l’arribada de les temperatures estiuenques cap a l’inici de maig i se’n retardaria la fi cap a final de setembre o inici d’octubre.

L’evolució projectada per a la precipitació, presenta una gran variabilitat interanual – successió d’anys molt plujosos i anys molt secs– cosa que fa difícil trobar una tendència clara en aquesta variable, especialment pel període 2021-2030. Aquest fet és molt significatiu a l’hivern i a la tardor, quan es preveu un augment de la freqüència d’esdeveniments importants, sobretot temporals de pluja al conjunt de Catalunya. També hi ha una tendència a una disminució general de la precipitació mitjana anual al conjunt del país, al voltant del 10% de reducció, i considerable a la tardor per la zona litoral i prelitoral.

La part sud de la comarca del Maresme sembla seguir aquesta tendència encara que de manera més suau. Tot i l’augment de les precipitacions en la temporada d’hivern, que sol ser una estació seca a excepció del Pirineu, no s’arribaria a compensar la reducció projectada per la primavera, habitualment força plujosa.

En relació amb els extrems climàtics es preveu un augment acusat per al conjunt de Catalunya. Els dies càlids (DC, temperatura mitjana ≥ 30ºC), dies tòrrids (DT, temperatura màxima ≥ 35ºC) cap a l’any 2050 podrien arribar a ser superiors a cinquanta, i quinze dies, respectivament.

Les nits tropicals (TR, temperatura mínima ≥ 20 °C) també augmentarien a gran part del territori, però sobretot a la zona litoral, on es podrien assolir increments superiors als vint-i-cinc dies cap a mitjans del S.XXI. També per la zona litoral on s’inclou la comarca del Maresme s’espera un augment apreciable de les nits tòrrides (TO, temperatura mínima ≥ 25 °C), que podria situar-se al voltant dels deu dies en els punts més càlids de la costa, costa Central i delta de l’Ebre.

Per contra, els dies de glaçada (DG, temperatura mínima ≤ 0 °C) i els dies de fredor (DFR, temperatura mitjana ≤ 10 °C) es prediu que disminuiran considerablement. Àmplies zones del litoral deixarien de registrar alguna glaçada gairebé cada hivern, especialment al Maresme Sud i, per tant, a Vilassar de Mar.

2 respostes a “El canvi climàtic a Vilassar de Mar

  1. Interessant article. Quins municipis del Maresme han aprovat les mesures que es proposen en l’article per a pal·liar les catàstrofes que es preveuen? Estic a favor de la gestió d’aquestes mesures per evitar el gran risc que ens espera en els propers anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *