Cursa adaptada

El somriure d’un infant és un tresor que no té preu. La cara de felicitat d’un infant que competeix amb un dorsal en una cadira de rodes o amb un caminador quan mira endavant i veu una línia de meta ens posa la pell de gallina. Aquest és el sentiment que ens ha deixat aquest matí la cursa adaptada que diverses famílies d’infants amb diversitat funcional han organitzat a Vilassar de Mar.

Curses on l’important no és guanyar sinó l’esforç que cada un realitza en la mesura de les seves possibilitats. On es corre per sentir l’alè de suport del públic i la felicitat interior d‘haver assolit l’objectiu. 

Curses adaptades que es van estenent pel país gràcies a l’esforç d’uns quants que han de vèncer els pals a les rodes (quina expressió més adequada per desgràcia) que les burocràcies i les situacions pressupostàries posen a iniciatives d’aquest tipus. 

Aquest matí a Vilassar de Mar hem vist curses en què la diversitat s’ha obert camí: corredors i corredores en cadires de rodes, en caminadors, amb ajuda o sense ajuda… que ens donen a tots una lliçó de per on hauria d’anar qualsevol activitat esportiva de les que es presenten com a model en els horaris de màxima audiència a les ràdios i a les televisions. Nens i nenes que a l’escola ho tenen molt difícil per ser tractats en pla d’igualtat, que als carrers i als parcs ho tenen molt complicat perquè es respecti el seu dret a l’oci, han pogut gaudir avui del protagonisme que es mereixen. 

Les famílies que ho han organitzat, les entitats que hi han col.laborat, els voluntaris que hi han donat suport, els professionals que hi eren un dissabte a les 10 el matí i tot el públic que ha volgut acostar-s’hi i que ha sentit  l’emoció que transmetien les cames, els braços, esforçant-se en un avenç que no es mesura en metres, mereixen un gran aplaudiment!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *