Albirar l’horitzó

Ara patim per les epidèmies. És la gran preocupació dels temps que vivim. Però abans ens preocupà la crisi de la construcció i la bancària, i durant bona part del segle XX ens temíem una guerra nuclear entre l’URSS i els EUA. L’any 1333 fou “el mal any primer” que marca l’inici d’un seguit de desgràcies: males collites, la pesta… A finals de l’Edat Mitjana -i durant més de 300  anys- una gran preocupació era el perill que arribava del mar: pirates i corsaris que assolaven les masies i els pobles de la costa buscant botí i segrestant persones per demanar un bon rescat. Al Maresme, el perill era constant i encara trobem recordatoris d’aquests fets: per exemple, a la llinda de la porta de l’església de Pineda hi ha una inscripció que recorda l’atac de corsaris turcs l’agost de 1545.

Les ciutats de costa, com Mataró, construïen muralles, però els qui vivien en les masies aïllades no tenien temps de refugiar-se en castells i ciutats. Per això van començar a construir torres de guaita: de la torre estant, podien albirar l’horitzó i detectar l’arribada de naus sospitoses per donar l’avís mitjançant focs i fum i tocs de campanes. Al mateix temps, servien de refugi mentre durés la incursió.

A Vilassar de Mar teníem 3 torres de guaita, però només en queda una dempeus: la torre d’en Nadal. Us recomano que doneu una ullada a les 6 fitxes de El llibre de Vilassar, editat per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona entre els anys 2003 i 2006, i que seria molt encertat que el nostre Ajuntament digitalitzés per posar-lo a l’abast de tothom: dues sobre les masies fortificades, dues sobre les torres de defensa, i dues sobre la torre d’en Nadal. En elles trobareu informació relativa als segrestos, a l’escut de Vilassar de Mar, a on eren les 3 torres que hi havia al poble, enigmes, refranys i la rondalla de Ses germanes captives. També hi trobareu curiositats, com vestien i com ballaven en aquells temps, records de gent gran, els diferents tocs de campana, les característiques -també interiors- de la Torre d’en Nadal, com es podien estimar les distàncies a què es trobaven els vaixells corsaris amb una simple creueta de triangulacions…

Text: Xavier Vilella

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *