Maleïdes les guerres

JORNADA DE PORTES OBERTES A L’AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE VILASSAR DE MAR

El 20 de setembre va tenir lloc, com cada any, la jornada de portes obertes de l’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar. A partir de 2/4 de 5 de la tarda, els ja associats podien recollir el carnet d’aquest curs, els no associats podien demanar informació o fer-se’n socis, i tothom podia gaudir del retrobament amb vells coneguts i fer coneixences noves. 

A les 6 començava l’acte més formal, amb el record de Pepa Solé i Suau, membre de la Junta, desapareguda a finals d’agost i molt apreciada per tothom. El president, Sep Labarta, va llegir el text que s’havia fet per a la cerimònia de comiat, senzill, sincer i emotiu. Un gran aplaudiment dedicat a la Pepa Solé va cloure aquesta primera part. 

No hi ha lloc per a l’exaltació de l’empresa bèl·lica. No n’hi pot haver.

A continuació, es va oferir als assistents l’espectacle “Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)”, un enfilall de poemes, cançons i música amb el tema en comú de les guerres i l’horror que comporten. Subjacent, la idea que totes són una de sola i les víctimes, sempre les mateixes. Hi va haver moments que aquesta idea-força era evident, com en el text “Viatge”, de Iolanda Barenys, en què els que fugen de la guerra poden ser primer els nostres avis camí de França però es van transformant poc a poc (a través d’una lenta mutació dels noms) en els fugitius que es juguen la vida a la Mediterrània buscant refugi en una Europa que els tanca les portes. 

L’espectacle era un crescendo del dolor, físic i espiritual, i la mort que són els veritables ingredients de les guerres. No hi ha lloc per a l’exaltació de l’empresa bèl·lica. No n’hi pot haver. Acabava amb una “eclosió final”, com la qualifiquen els intèrprets, que ens interpel·lava tots i cadascun i que va arrencar un aplaudiment llarg, tancat, commòs, dels assistents. Quan es van encendre els llums, ens vam descobrir amb els ull humits, el cor encongit i la sensació d’haver assistit a un espectacle realment excepcional. 

Crec que és de justícia fer esment dels intèrprets, extraordinaris : Carles Beltran (música), Lali Barenys (paraules) i Namina (cant). La passió que hi posen, la veritat que transmeten i la qualitat de les seves actuacions mereixen els més grans elogis. El llistó de l’Aula ha quedat molt alt. Difícil de superar, i  important de seguir mantenint-lo tan amunt com sigui possible.

Text: Carla Pi (Aula d’Extensió Universitària)

Fotografies: Antoni Plans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.