L’univers de Marduix

MARDUIX, LA SAVIESA DELS TITELLAIRES

Dimarts 4 d’octubre va tenir lloc la primera conferència del programa d’enguany de l’Aula d’Extensió Universitària, “L’univers de Marduix. 46 anys”. Ens visitaven la Joana Clusellas i Casals i en Jordi Pujol i Cortés, creadors i ànima d’aquesta companyia de teatre de titelles.

Abans de començar la conferència, però, es va fer un petit acte de reconeixement a unes persones que fa 45 anys que treballen per als nens i nenes de Vilassar: Firobi. Com molt bé va dir Sep Labarta –president de la junta de l’Aula– si la paraula Firobi sortís al diccionari hauria de ser una paraula femenina i plural, perquè és i ha estat des del seu naixement un projecte de dones, dones d’empenta, imaginació i capacitat de treball remarcables: festival de titelles (que enguany arriba a la 26ena edició), carnavals infantils, tió, enterrament de la sardina i tantes i tantes coses que han anat creant i mantenint al llarg de tot aquest temps! Molts dels nens que van pujar amb els primers projectes avui són pares que segueixen acudint a la crida del Firobi, ara amb els seus fills.  A les firobianes de primera hora se’ls va fer lliurament d’un diploma i un ramet de flors i fulles a cadascuna. El diploma, convertit en placa, serà un record d’aquest agraïment a totes elles (les de sempre i les de les noves generacions).

Amb Jordi Pujol i Joana Clusellas, vam fer un recorregut per la llarga trajectòria artística de Marduix, amb l’ajut de diapositives dels seus treballs i un petit vídeo resum. Ens van explicar que aquells primers temps després de la llarga foscor del franquisme la gent no sabia sortir al carrer, calia anar-los a buscar i portar-los a les places on feien els seus espectacles. Cercaviles amb el timbal i aquell drac que molts recordem recollien grans i petits… Perquè els titelles, com ens van dir, no són cosa “de nens”, són espectacle per a tothom.

Després de la llarga foscor del franquisme la gent no sabia sortir al carrer,

Ens van parlar de l’històric “dos cavalls” amb  què, carregant-hi els titelles i tot el material, els quatre fills i ells dos recorrien el país de punta a punta representant “Verdurapí i la filla del carboner” (la primera de les seves creacions, el 1976),”Simfonia en fa de roba”, “El mariner de Sant Pau”, “En Joan de l’Ós”, “A l’ombra del Canigó” (sobre textos de Jacint Verdaguer), “Tirant lo Blanc” (de Joanot Martorell)… i moltes altres obres més, sobre llegendes, tradicions, contes d’allò més variats. Fins que el vehicle va petar literalment, ens en van ensenyar un fragment!

La seva feina els ha portat, a més de a tot arreu de Catalunya, a recórrer Espanya, Itàlia i altres indrets.

Les anècdotes anaven entrellaçant-se amb les tècniques de treball que fan servir: com la Joana crea cada titella, com es documenten amb persones expertes abans de confegir una concreta adaptació literària. Ens estaven explicant, sense dir-ho, quina és la feina real que hi ha darrere d’una aparent senzillesa en els muntatges. Del respecte i la consideració, doncs, cap al seu públic, tant infants com adults.

I també, finalment però no menys important, del respecte i l’afecte per totes aquelles persones que – sense ser vistes del públic – fan possible qualsevol espectacle: porters, tramoies, tècnics de llum o de so, personal de neteja. El titella que ens van portar era, precisament, un tramoia. Com a anècdota, es tracta d’una còpia idèntica d’un que un dels alumnes d’en Jordi (que havia estat professor) va fer fa molts anys.

És a dir, que a través de les seves paraules, les imatges, el seu somriure i la tendresa que reflecteixen ens van donar fe de la certesa del títol d’aquest resum: la saviesa dels dos titellaires. Gràcies a Joana Clusellas i a Jordi Pujol per haver-ho compartit amb nosaltres!

Text: Carla Pi (AEUVdM)

Fotos: Antoni Plans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *