Ara em prendria una orxata

Dijous 13 d’octubre a les 18.30 a la Biblioteca Ernest Lluch de VdM

La llibreria Índex, la Biblioteca Ernest Lluch i l’editorial Trípode ens conviden a la presentació del llibre Ara em prendria una orxata d’Eulàlia Armengol.

ORXATA AL MES D’OCTUBRE

Un dijous a mitja tarda d’una tardor amb regust d’estiu, encara. 

Una presentació d’un  llibre és com una festa de bateig, és la posada en escena d’una nova vida. No és que en tingui gaire costum, ni d’anar a batejos ni a presentacions de llibre. Però sempre que hi vaig en surto contenta: m’expliquen, em llegeixen en veu alta, i si hi ha sort una copa de cava o una orxata…

Un llibre de contes escrit des del carrer de  Sant Genís, literatura Km 0. 

Ens el va presentar la Marta Luna, una excel·lent comunicadora, que coneix la literatura des de dins, molt especialment des de l’educació i de l’apropament d’aquesta als infants. Actualment és professora a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

La Marta Luna ens va fer una lliçó curta, clara i rigorosa sobre el conte com a gènere. Jo, que sóc  lectora, els contes em costen. M’agrada més escoltar-los que llegir-los. Però la Marta em va donar claus per entrar-hi. Gràcies!

Enmig de la presentació, tres espontanis –molt preparats- van anar interaccionant i ens van llegir petits fragments dels contes del llibres. 

També en Joan Ramon ens en va llegir un de sencer molt ben interpretat (mèu,mèu…)

La Marta ens va acostar a l’autora, l’Eulàlia Armengol, veïna de Vilassar, i la va titllar de contista de raça. Al primer llibre que va publicar, ara fa dos anys, La insuportable absència del bròquil, s’hi troben moltes històries on es poden reconèixer espais, gent i costums del nostre poble. Amb un punt d’humor, acabes sempre amb un somriure.  Ara , potser també.

Va acabar la presentació amb la lectura del final d’un conte, d’un final que fa “clic”, aquesta manera que té la Marta de dir-nos que els contes estan ben tancats. 

Amb el recolzament de la Pepi de l’Índex vam poder disposar dels llibres publicats per Trípode que l’Eulàlia anava dedicant a qui ho volia. 

Per acabar ens vam prendre una orxata, de les bones. Al  mes d’octubre.

Text: Reina Capdevila

Fotografia: Ed. Trípode

3 respostes a “Ara em prendria una orxata

  1. Moltes gràcies, Reina! Primer, per venir i després per fer-ne una crònica. M’agradaria que la passió pel conte fos compartida i que els contes d’aquest recull t’hi ajudin. Una abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *