Parlem d’esports amb quatre joves entrenadores

L’esport és una activitat absolutament present en la nostra societat: afecta moltes facetes de la vida social, també, és clar, en el nostre poble.

Hem quedat per parlar-ne amb quatre noies, joves, vilassarenques, que han estat o són entrenadores en equips formatius de diferents esports. Volem que ens aportin la seva visió del que representa aquest món, especialment en el seu vessant més formatiu, en els valors i contravalors que incorpora i de la manera com s’hi viu la divisió entre homes i dones.

Elles són l’Ona Castellví, jugadora i entrenadora al club Hoquei Manlleu;  la Claudia García, entrenadora del cadet del Vòlei Vilassar; la Carlota Partida, entrenadora de futbol sala al CEFS Sant Joan; i la Marina Ramos, que havia estat entrenadora de bàsquet al CB Vilassar de Mar i ara es dedica al trail running. 

Els valors de l’esport

Totes ho tenen clar: “L’esport en equip té uns valors molt importants en la formació del companyerisme. Cal aprendre a guanyar i cal aprendre a perdre”. Posen exemples: 

-No li pots dir “malo” a un company, perquè aleshores s’enfonsa. 

-Alguns nens, si els marquen un gol, ja no volen jugar més…

-Tens una responsabilitat en l’assistència als entrenaments…

L’Ona matisa: “És cert que  no es pot oblidar mai que el primer objectiu és passar-s’ho bé, però no es pot obviar que, a partir d’una certa categoria, la competició pren un valor important”.

El primer objectiu és passar-s’ho bé, però no es pot obviar que a partir d’una certa categoria la competició pren un valor important

L’esport femení

Totes coincideixen:  “L’hem de potenciar, hem de fer que surti a la tele, que es parli d’ell, que en el diari no surti només a les pàgines finals… Hi ha d’haver més diners per a les federacions, per a les instal·lacions”.

Ens parlen de la controvèrsia que hi ha sobre la possibilitat dels equips mixtos: “Hi ha gent que hi veu molts inconvenients: diuen que per exemple, quan hi hagi un penal o falta directa qui la tirarà serà el noi. En canvi, si només és un equip femení, ho tirarà una nena”.

La Marina intervé i parla de la necessitat que hi hagi més referents de l’esport femení i que siguin a prop de casa: “al poble no hi ha equips sènior femenins per anar a veure”.

“És cert” –diuen– “que hi ha actituds diferents, que els nens van més cap a la pilota i són més agressius. Però el que fan les noies no es potencia pels mitjans, no es valora. Només es parla de la velocitat i la força més que no de la intel·ligència”.

Segons l’Ona, “el joc de les noies és més bonic de veure. Som més lentes, però més intel·ligents en el joc”.  I la Carlota es queixa: “En futbol no et pagaven, quasi havies de pagar tu! És per això que les dones no podien ser tan bones”.

EL QUE FAN LES NOIES NO ES POTENCIA PELS MITJANS

La discriminació econòmica

Fan números: Clar! Si has de pagar la quota mensual de 30€ al mes, més les mitgetes, les bambes…”. L’Ona  hi està d’acord, i hi afegeix que l’hoquei és un esport molt car, donat que només els patins ja costen quaranta euros. A més, hi hem d’afegir els guants, les canyelleres i el casc, que ara el volen implementar, i pot costar uns cent vint euros. “I a més el nen creix!”, recorda.

Comenten  les subvencions i ajuts que es poden aconseguir tot i que reconeixen que en els seus equips no hi ha nens i nenes de famílies immigrants.

L’esport a Vilassar

“S’han de millorar moltes coses, sobretot al pavelló: les goteres, que és una “història interminable” (riuen); “la caldera, que va com vol … i amb la covid-19, ja ni t’explico…”.

També destaquen que, per la quantitat de clubs i seccions que hi ha, les instal·lacions són insuficients i falten hores per entrenar.

La Clàudia diu:  “Jo les faig venir abans d’hora i escalfem fora per tenir més temps!”

A Vilassar les instal·lacions són insuficients

No només les instal·lacions necessiten millora. La Marina defensa que cal potenciar esports diferents: “handbol, per exemple,  a Vilassar no n’hi ha. A més, els esports que tenim al poble són els que estan més plens d’estereotips de masculinitat-feminitat. Hi ha esports nous que, com que no han estat molt presents a la societat, estan molt nets i seria superguai que es poguessin promocionar: el frisbee, el corfbol, de punteria… De fet, ja s’estan potenciant, fins i tot als Jocs Olímpics, i això és una bona moda!”.

Aquestes quatre esportistes i entrenadores transmeten sensacions, aspiracions i reivindicacions sobre el món de l’esport que cal escoltar. Per nosaltres ha estat un plaer rebre i conèixer  les seves Mirades.

Text: Martí Casares i Edith Castells

Fotos: Edu Omedes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *